Companhia del Biron
La Compagnia del Birùn, Associacion Culturala e Tearala, es naissua a Poranh ental 1991 per butar en pe lo “Biron”,una antica chançon recitaaa de la tradicion poranhina que conta las istòrias d’un personatge istòric, Charles de Gontaut, Duca de Biron, ental Perigord (1562-1602).
Amís del Rei de França Enrico IV, condamnat benlèu enjustament per tradiment, “Biron” refusa la gracia del Rei pituest de declarar-se colpable. L’istòria se defond en França sot forma de vers, epitafles, chançons en francés, patois, occitan.
Embè son malur e sa mòrt intra ental còr di chantaistòrias e di chantaires. E la “Chançon de Biron”, que coma autras que parlavon “del Papa, del Rei e di Senhorsi de França”, era vietat chantar, clandestina arriba dins lhi ostes de França, part embè lhi emigrants francés vers lo Canada, sobra las Alpi embè lhi soldats, lhi emigrants saisonals, lhi merchants e arriba en Piemont.
Pròpi perqué proibia avia l’encharm de la trasgression, d’un act de fòrça, d’esfida segreta di debles contra lhi potents e lo poder, e aquò lhi garantia vita lònja.
Mas a Poranh, la chançon clandestina del senhor de Biron, chamat a la bòna “Biron”, almenc un bòt a l’an venia chantaa a auta votz, sus las aieras e las plaças. Era Carnaval, quora la trasgression era permettua, e alora era chantaa mas decò recitaa, dançaa, mimaa, sensa vergonha e embè un sens simbòlic, an aprés an, sècle aprés sècle e Biron devenia la Masquera rappresentativa de Poranh.
L’Associacion qu prend son nom vòl recerchar, recuperar e promòure lo patrimòni de la lenga, de la cultura, del territòri e des tradicions del pòst sustot a travérs lo Teatre, pensat coma forma primaria de comunicacion e animacion collectiva.
L’associacion dona novèl eslanç per Estatut lo dialèct que dins siei espectacles es adobrat coma l’italian. Lhi textes de lhi espectacles son estats tuchi publicats, creant parelh una preciosa racòlta de paraulas, manieras de dir e expressions de Poranh:
Birùn, 1991; Mafalda, 1995; La Pastorale dei Santon di Provenza, 1997; La Merla bianca, 1999; Mariabissoula, 2003; Mistral, 2006 embè la publicacion de “Dalonh e belesì” de Tommasino Cavallo.
Fai eccepcion la publicacion del copion en piemontés de la comedia Le miserie ‘d Monsù Travet, butaa en scèna per lo centenari de la mòrt dei Vittorio Bersezio.
L’associacion organiza decò tuchi lhi ans a junh e setembre una manifestacion de satges, espectacles e concerts chamaa “Assaggi”.
