La Certosa de Santa Maria
Quora La Clusa es en chamin a devenir libra comuna, ental 1173 lhi senhors de Moròç permetton ai monges de l’òrdre de sant Brunone de realizar un monastier certosin en auta val Pes, un pòst servatge, frequentat da bestas feròças coma lops e ors, contendua da lhi país dapè.
En sèt sècles lhi certosins pòrton ental Piemont mesjornal espiritualitat e cultura, e costruisson granjas e jatz de montanha embè una enteligenta gestion de pasturas e bòscs, planton chastanhiers ein colina, buton en pè un emperi fondiari dins la plana de Coni ente perfecionon las tecnicas agrarias, dedicon fòrts envestiments a l’esvilup de nombrosas activitats artisanalas esfruchant cors d’aiga e canals artificials.
La donacion e lo progressiva richessa econòmica de l’òrdre religiós escatenon rabia e violença en lhi Clusans, acostumats a adobrar en maniera comunitaria bòscs, pasturas e cors d’aiga, e pas bòns a contrastar las tecnicas de producion e la capacitat comerciala di certosins, favorits da protecions religiosas e civilas.
Ental Sieis Cents se passa una radicala restruturacion del complés certosin per òbra de l’arquitect de Fossan Giovenale Boetto e de braves pintres coma lo Claret. Aprés la sopression de l’òrdre per voler de Napoleone, al principi de l’Uech Cents la certosa deven un famós alberg idroterapic.
Finia l’activitat, ental 1934 l’estructura passa sot lhi missionaris de la Consolaa, proprietaris encara encuèi, que n’en fan un centre d’espiritualitat, e lo repòrton a sias originas.
Per sa caracteristicas vegetativas e artisticas, ental 1978 l’auta valada es intraa a far part d’un Parc Natural, frequentaa istaa e uvern da esportius e toristas (cfr. Caranti, Moccagatta e publicacions del Parc).
