Dal quatre al set cent
Ental 1424, con 101 "fuecs" (familhas) e 500 abitants, Entraigas es lo paìs pus popolat de la chastelania d’Lo Borg, sobrat mec ental 1443 pròpi da Lo Borg.
Ental XV-XVI sècle part de la popolacion es vaudesa, sustot al Pasquier: benleu naisson ent’aquesti ans “las Parlaas”, rapresentacion de la Passion e Mòrt de Nòstre Senhor qu’encara encuei se fai chasque cinq ans. Ental 1561 lhi abitants d’Entraigas eron 1700 e, dètz ans d’après, 1800. Remonton a n’aquesti ans la fontana octagonala (1565) e las glèisas de la comuna, coma la Confraternita de Santa Crotz, la Madòna del Bealet, Sant Ròc, Sant’Antòni da Padova, la Visitacion de Maria al Cornalet, Sant Joan con frescs del ‘500, Santa Lucia, la Trinitat. La guerra entre Espanha e França que despuei lo 1525 dura fins al 1559, arriba decò ental Piemont meridional, e coma las epidemias de pest. Lo Santuari de Nòstra Senhora des Fenestras, sot Entraigas fins al 1947, nais coma ricover de pelerins e merchants da una idea de l’òrdre Militar di Templars. La glèisa de S. Antonin Martir, que nais sus las roinas del chastèl e deven ental 1673 Parròquia, remonta al principi del Mila: es mencionaa ent’un document de papa Innocenzo IV del 1246 come possediment de l’abbadia d’Lo Borg. Sal cant meridional de la glèisa lhi a un fresc (XV-XVI sec.) con la Madòna e lo Bambin entre S.Antòni Abat e S. Ana.
Lo mesme document recòrda l'Espidal de Noceto o Neyereto con la Chapèla - Ricover de S. Jaco consacraa fins al 1882, quora deven caserma estiva di Carabiniers a servici d’la Casa Reala.
Fins al 1817, quora nais la Diòcesi d’Coni, Entraigas es sot la Diòcesi de Mondvì, coma resulta da un document de papa Clemente X. Lo 10 de junh del 1619 lo Duc Carlo Emanuele transforma la Comuna en Marquesat e l’enfeuda al cont Carlo Solaro de Morèta.
Lhi abitants son pas contents del nòu senhor e presenton una formala protesta conservaa en l'arquivi comunal. Dal Cont Carlo Solaro de Moreta lhi Administrators del pòst chaton lhi drechs civics del territòri e des aigas. Ental 1628 lo Cont de Moreta dona Entraigas con titol de Marqués al cont Arduino Valperga de Rivara e ental 1631, lo 12 de decembre, ven envestit senhor del paìs lo cont D. Federico Tana qu’a mariat Maria, filha del cont Arduino Valperga.
Ental mai del 1656 lo maqués conferma al paìs priviletges, libertats e costumas ab antiquo. Ental 1688 da Vittorio Emanuele I de Savòia obten l’Estema Civic con lo mòt "Propitiis Astris".
