Da las oríginas al medioevo
Lo geògraf Strabone di que Polibio, parlant di còls que traversavon las Alps ai siei temps, parla d’una via "per Ligures proxime Etruscum mare". Vist qu’era da mal remontar la Ròia e sobrar lo Còl d’Tenda, se pensa que jà a travèrs lhi Còls de Fenestras e del Sablon, antica "Via d’la Sal", las popolacions de la Mar Ligura arribeisson sus las Alps. La presença des figuras simbòlicas gravaas entre Neolitic e Etat del Bronç sus las ròchas de Valmasca, Fontanalba, Val Laureta, Còl del Sablon, fina al 1947 part de la Comuna d’Entraigas, e del lac del Vielh del Boc fan creire que grops d’òmes pròtoistòrics e puèi Ligurs frequenteisson e viveisson en questa valadas.
E encara, le roinas d’un temple roman ente encuei se tròba lo Santuari de Madòna de Fenestras, sobre Sant Martin en Vesubia, lhi ponts del Soflet e de Borga, d’arquitectura romana, del temp di Flavis e adobrats encara encuei, testimònion qu’Entraigas era pòst de passatge e contact entre popolacions de la còsta ligura e de l’entroterra.
[ocLa presença de colònias romanas es confermaa quora, pus tard, la Val Ges intra militarament ental distrect de la "Provincia Alpium Marittimarun" qu’avia per capluèc Cimies (Niça Maritima) e agregaa civilament con las valadas dapè al "Municipium" de Pedona: parelh ganha la citadinança romana e intra en la tribù Quirina.
Lo Cristianesim arriba aicì vers lo 250 con lhi monges de S. Colomban; ental 600 lhi Benedetins bonificon la val. Per la tradiccion lo borg Autarì seria estat lo premier centre abitat, mas las maisons pus anticas son al Chastlàs, darrier la glèisa Parroquiala; lhi borgs Pasquier, ente se retrobavon las bestias per anar en pastura, e Clapera, remontarion al Atge Mesan.
