home » Entraigas » Literatura e poesia » Estòria de la maledia

Estòria de la maledia

La se cuenta d'un temp passat, d'ans ben chauds, la se di que la vinha ilh creissia fins a las Marmoreras dal còl di Sablons e que li òmes ilh estavon en chabòts tant amont qu'encuei la se poleria res creire. D'en aquel temp lhi a encara lo recòrd de trei sòrres que las estavon ònhiduna dessobre a una de las ponchas d'aquela montanha que solament après d'aquesta estòria que vos vau a cuentar ilh se sonarè La Maledia. Res negun al s'aròda enquora las trei sòrres las eron arrubaas aquí, solament que après que las eron aquí la montanha ilh era nec floria, l'èrba mai vèrda de tota la valaa, las flors mai bèlas las eron alai e la semelhava que lo solelh al anesse pas pus a cojar-se. En Entraigas tot aquò que las faision las trei sòrres la gent ne'n parlaven, ne'n parlava un baron. La se disia que las chantesson con las bèstias e que las parlesson con li arbres. D'aqueli mai barivèls ilh dision que aquestas femnas las eron de maschas e que l'anava res anar-li pas tròp da pè. Aquò que l'era segur l'es que las eron tore alègras coma tot entorn a lorautras. Ben, l'estòria d'la montanha e d'aquestas femnas estraordinàrias ilh a agut naire fait de chamin e ilh es de lòng vengua conoissua ben aval ent la plana. Parelh l'arrruba decò tot a l'aurelha d'un velh rei, un òme un baron material qu'al comandava un país luenh. Una vira escotaa l'estòria d'la montanha e des sòrres lo rei al decid que la val la pena d'anar a veire tot aquò. Après la se disia decò que la mai jove de las sòrres ilh era una bèla planta de filha. Enquora lo rei al vei la filha al resta estonat e al pensa de mariar-la naire per far-ne'n una das soas reinas. Solament que la filha d'la montanha ilh ne'n vòl res saver d'aquest velh grosser e joser, bèle que la foguesse un rei. Lo rei, d'après èsser estat refusat un baron de viras, al fai devenir la chòsa un ponch d'onor e con sa potença al fai chaçar las trei sòrres das soas barmas dessobre d'la montanha. Las trei, cuelhit lo gaire que las avion, las se buton en chamin e arrubaas al pònt des Roïnas las se viron envèrs d'la montanha e las dion totas trei ensem: - "Que tu sies maledia!" Après d'aiçò pus res negun al senterè pas pus parlar das trei sòrres. Entramenter lo rei con sa escòrta al vòl anar a perre possession d'aquel bèl territòri, d'aquela bèla valaa; mas mai que al monta envèrs la poncha d'la montanha mai lo temp al ven marrit: lo cèl al ven grís, de nèblas las neission darrer a li trei caires, la s'enchaminava a faravosquiar. Lo rei al se pren res tròpa paor e al vai anant a montar vèrs la cima, d'après la tomba nevera, e tròns e eslucis e gròs pertús ilh se duèrbon a rabèl. L'es parelh que lo rei marrit e totis li cavaliers ilh venon traonduts dins a la montanha. Parelh d'enlora aquela l'es la montanha Maledia.

documents
Votz_De_Vermenagna_e_Ges_-_Estòria_de_la_Maledia.m.mp3

GRAFIA o LINGUA

italiano occitan