Lhi Manhins
Aprés Natal lo Carnaval es occasion per reanimar un ambient istat tròp tranquil e solitari.
Grops de joves, la sera del mercre escuròt, se buton vielhas vestas taconaas e gròs chapels vonchs, se machon lo morre embè un pauc de calusu d’l’estua, prenon raminas e bronças e quarque ren per estanhinar pelas a caisseròlas, e començon a passar per totas las casas, fasent una questua que en autras zònas es chamaa “chantar lhi uòus”. Son lhi manhins!
Arpilhon per rire lhi gests di manhins que dins l’an passon per arranjar las casseiròlas a las fremas. Companhant-se embè las cobèrchas fan tapatge, crion e se presenton chantant.
Bunasera padrun et l’estala
Che stasera nun si bala
Un che siu magnègn
L’uma tuti u plage fègn.
Chasqu’un cern un personatge: lo nodari embè pluma d’auca e calamar, simbol de la societat d’cultura embè las perrucas, que la paura gent mincatant dèu chamar per far valer lhi siei drechs:
Sé che me i sugn u nudar
I sun sé cun la mia puma
E u mè calamar
En stima et la carta
Bègn sigur la puma marca
En sima dum è taulègn
Un sul che scriu pi bègn
Salù padron che u tabach u l’è bon!
Lhi a lo manhin embè soflet, braça e carbon, pront a fondre e taconar lhi pertuis des paelas, lhi lo cusinier que pensa d’èsser lo pi brave de tuchi:
Sé che mè i sun Toni et Tuniat:
i sugn sé cugn u mè sufiat
i sufiy la braza e i carbon
per stagnino per i rut e chiy bon
e per fò funde l’estagn
e per fò prù et travai.
Salù padròn, che u tabach u l’è bon.
Sé che i mè sugn cuzinè
I fas brande au mè putagè
I fas et raviòle né dure né mole
I fas et cruziat giaun ma et pat
I fas et roste t buiè
Che I tacheise encue
I finisu mai pè.
Lhi a lo panatier en jamba, aquel qu’empasta, e lo vielh cap-rion que comanda tuchi:
Salù padron, che u tabach u l’è bon!
Sé che i mè i sugn Bizot
I sugn sé cugn u mè fagot,
dinta i è poc
farina et gragn per fò et pagn,
farina et frumentègn per fò i taiarègn
e et mèlia buna
e et tuma encu-pi buna
e et bon vègn
per butò ent’u bardachègn.
Salù padron, che u tabach u l’è bon!
Sé che mè i sugn u mei,
per travaiò i sun u vei,
per travaiò i sun u mei,
i l’è la barba biènca
e i cavai gris
ma u travai i lu patis;
i l’aveise na buta
et bon vègn
i faria encu prò et camègn.
Salu paron, che u travai u l’è bon!
Sé che mè i sugn u furè.
I beich et-vènt e da derè
Et-sa e d’et-là
E i l’è vist che l’è tot cumuda.
Las chançons son diferèntas, e decò la composicion del grop di manhins, mas lo ritual a una soleta e mesma foncion: portar fortuna.
Es decò evidenta la requiesta de participar a l’abondança de la maison entè se vai.
Lhi padrons lhi fan intrar, partecipon a l’alegria di joves, simbol de la vita comunitaria, ofrent da beure e da minjar.
Lo ranchin solitari que refusa de donar decò ma que una pinhaa de frichòlhs, las binhas de Carnaval, ven ensultaa en maniera originala e punhenta.
