Lo Cinq cents
Despuei lo 1450 començon grandas epidemias de pest e ven realizaa la Chapèla de S. Bastian, protector da la pest. Arriba puèi una granda famina e una invasion de catalinas. Ent’aquesti ans despareis l’antic Rocet, pòst cintat e fortificat con muralhons, fossals e tors; encuei resta mec lo nom Rocet donat al tòc de via que vai da la casa comunala a la placeta S. Crotz. Las muralhas del Rocet corrion dapè a la parròquia d’encuei, sobravon Santa Crotz, viravon a manchina fins a l'antica casa Consolino, que garda encara la fenestra a crotz del secol XV (1470) e puèi finion sus Rupiton. Lo cloquier d’encuei era segurament una tor del Rocet. La data del 1607, escricha en aut dapè las clòcas, es l'an de la premiera sobraelevacion, quora quita d’èsser tor de fortificacion. La via nacionala enlora passava ren ental Rocet, mas fòra dal paìs, per aquela qu’encuei es plaça Olivero e sot lo porton. Ental Cinq Cents en Via Umberto I es realizaa la casa di Conts Lamberti de Cavallerleon dal porton medieval e dal grand camin, un bòt cintaa da muralhons e con de tors. La tor principala es encara part de la casa, vers la cort. Lhi Conts Lamberti avion decò un chastel sobre Vinhòt, ente en l’Uech Cents nais Teit Castel. Just drant del 1600 pareis la fontana de la plaça principala denant a la gleisa, facha en dui temps o mielh da doas mans, per la part sotana (vasca) e la parte sobeirana con la Crotz (cobercha). Ental Cinq Cents arribon lhi soldats gascons; ental 1536 passa Carlo V e ental 1565 es compilat lo premier cadastre. Ental 1561, le “persone che pagano il sale”, que serion lhi abitants de pi de 5 ans, eron 675. A la metat del Cinq Cents arribon lhi Ugonòts: ental 1565 sieis robilantés son acusats d’eresia.
