Lo Nòu cents: la Resistença e la Patz
A marcar malurosament l’istòria de Bueves son lhi evenements de la Seconda Guèrra Mondiala, quora Bueves deven un simbol de la tragedia colectiva de l’Italia.
Entre lo 10 e lo 16 de setembre del 1943, las ruaas de Bueves, ai pè de la Bisimauda, s’emplenisson de militars civils que cerchon d’organizar “qualqueren” e qu’aprés chamarèn “Resistença”.
Pròpri lo 16 de setembre lo Major di SS Joachim Peiper se presenta a Bueves per individuar la localizacion d’aqueli que chama “bandits”.
Entramentier, rapidament, lo Tenent Ignazio Vian comença a organizar lhi premiers grops partisans: serèn lor a emprisonar dui almands, la matin del 19 de setembre del 1943.
Peiper es mai a Bueves: comanda al Prevòst Don Giuseppe Bernardi e a l’industrial Antonio Vassallo de far-se restituir lhi presoniers.
Lhi la fan, mas drant de lor retorn las SS son jà prontas a colpir.
Dins l’aprés merenda arribon: lhi testimònis –quarque frema restaa al país – dion que las vias e las plaças eron plenas de mòtosidecar e soldats que sparavon sie per espaventar que per colpir vielhs e handicapats.
Lo 19 de setembre 1943 Bueves brusa. Don Bernardi e Antonio Vassallo s’uefron coma ostatges per salvar lo país.
Lhi parlamentaris, tornats embè lhi presoniers, venon picats, maçats e lors còrps brusats.
350 maisons de Bueves bruson, embè 23 mòrts, 5 partisans e 18 civils.Lhi almands tornon a Bueves lo 31 de decembre del 1943, 1-2-3 genier 1944 quoras las bandas partisanas se son renforçaas; e serèn autres 4 jorns de destrucions: 350 maisons brusaas, 60 mòrts (un ren identifiat), 18 partisans e 42 civils.
Lo 27 d’avril del 1945, jà en retiraa, lhi almands maçon 9 personas.
A la fin de la guèrra se conton entre partisans e civils 185 victimas.
Aqueste serè lo pretz pagat da Bueves, vila martir de la Resistença, embè doas medalhas d’òr: al Valor Civil e al Valor Militar.
Benlèu es la memòria viva d’aquesti eveniments a portar l’Administracion locala a donar-se lo titol de “Cap luec de patz” e a crear ental 1984 una “Scuola di Pace”, naissua per promòure una cultura de la patz (www.scuoladipace.it).
