Lo Nóu cents
Al principi del sècle XX Entraigas passa un moment dur. Après la premiera guerra mondiala la popolacion es formaa da agricultors, quarque artisan e merchant, las fabricas de draps trabalhon pus e tanta gent deu emigrar. La produccion pus importanta deven aquela de bòdis, encuei DOP, estimaa en 20.000 quintals: lo patrimòni zootecnic compren 2100 bestias.
Entre la 1° e la 2° guerra Mondiala se fan las fonhaduras, l’aigaduch ven potenciat per portar aiga a las fontanas publicas e puèi ai privats, se restauron lhi ponts del Pasquier e de S. Antòni, son realizats l’aigaduch e l’escòla de Trinitat. En lhi ans Trenta se construìs la Canònica, que serè visitaa lo 15 d’avost del 1939 da la Reina Elena de Savòia, darriera presença de la Casa Reala en Val Ges. En la Seconda Guerra Mondiala Entraigas es teatre de moviments italians e alemands, mas sustot ve passar ben d’ebrèus que cerchon d’escapar dai nazifascistas, e se formon decò las premieras bandas partisanas. Son nombrós lhi mòrts entre civils, militars e partisans, e 24 citadins, Alpins de la Cuneense, despareisson en Russia ental genier del 1943. Après la guerra, una ondaa d’emigracion, a la recercha de trabalh, a portat lhi abitants d’Entraigas dal Sud America a l'Australia, da lhi Estats Units a l’Europa entiera. En lhi ans d’après l'ENEL a començat a realizar las digas de la Plastra, intraa en foncion ental 1965, e del Clotàs, del 1980. Lhi lacs artificials formats per la producion d’energia electrica, son colegats lo premier con una galeria de derivacion de 12 Km, a la centrala d’Andòn, e l'autre a la centrala "en caverna" a Entraigas. Caracteristica principala d’aquesta seconda centrala es lo doble emplant del Clotàs e des Roinas, que con un "saut", de 1048 e de 598 metres a una potença electrica de 1500 MVA, la soleta e la pus potenta en Italia.
