L’istòria di pastors transumants
Roascha, al som d’un valon s’la drecha de la Val Ges, es estat lo pi grand paìs de pastors transumants. Arribant da Rocavion, lo premier “téit” es aquel di Sablons; ente se rescontron lo Ges e lo Riu de Roascha lhi a Teit Bandit. Man man la via monta ... a drecha del Riu lhi a Teit Sant Bernard ente al principi del Nòu Cents vivion 70 personas e lo valon de Sant Bernanrd, con nombrós teits. S’arriba puèi a la Vila, lo paìs. A drecha lhi a la sorgent Dragonera, ent’una barma, da l’aiga pura. S’la drecha del valon, continuant per la via asfaltaa, s’arriba ai Clòts, la pi granda ruaa de la Comuna, con las anticas casas en peira. Despuei lo 1750 la gent del pòst comença a meirar lhi tròpels da mont aval. Roascha contava 1.500 abitants. Da las testimonianças del nòno da part del paire, Giorgio Fantino classa 1888, que lhi via escotats da siu paire, Bartolomeo Fantino ai sabut que ma familha avia començat a meirar-se ental 1800. Una part de la popolacion qu’avia de feas comença una maniera nòva d’enlevar: con pichòts tropèls e un ase arriva fins a Ceva e Mondvì, e sus lhi monts ligurs. Aquestas terras son puèi abandonaas perqué l’erba era mal digeria da las bestias que morion de “balordon”. Se comença puèi a calar en la planura d’Coni, vers Estura, Querasc, Alba, al Tanar, Ast, Alessandria, Piacença, Pavia e decò al de lai del Pò. A la vila istavon lhi contadins, lhi talhabòscs e d’artisans bòns a far casas en peira o cuberts en lausa o palha de seèl. Lhi joves qu’eron pas pastors, d’automn passavon lo confin francés per cerchar trabalh, e tornavon la prima. Quarqu’un tornava pi e se fasia la familha a Nizza o en Còsta Azurra. Lhi pastors chamavon aquelhi que istavon a la vila tot l’an uvernencs. Al principi del Nòu Cents las familhas de pastors transumants eron pi de 200. Drant de la granda guerra lhi abitanta de Roascha eron duimila con 20.000 feas. Lhi pastors transumants creon decò una lor enga, lo talhat. Parelh lhi guellos (proprietaris de terras e caissinas) lhi capion ren. Fins a lhi ans ’50 e ’60 del Nòu Cents a Turin, Genova, Milan, Pavia, Alessandria tantas botegas avion en veirina lhi seiràs de Roascha.
