home » La Clusa » Tradicions » La Badia de Carnaval

La Badia de Carnaval

Al principi 1655 la vita operosa e espirituala del monastier certosin ven butaa en crisi da una banda de goliards, autors de "la badia de carnaval".

Lo jòus gras d’aquel’an lo grop monta a la Certosa e sobra la premiera cinta de muralhas del convent, criant nomás e menaças e disent aquò que volien far des salvagardias regias. Passon tot al sac, sustot lhi locals del bergier e siei fromatges, perqué entramentier lhi era vengua fam.

La sera una bondosa nèu lhi empacha de repartir: parelh aprés una “lauta crapula” van durmir dins lhi estables fasent sautar un bergier embè lo sistema de la cuberta, ofensa terribla dins aquelhs temps.

Lo venre l’armaa Brancaleon s’n’en part, aprés aver pilhat tot aquò que polia; un "fece scena delle sue vergogne con urinare o mostrar di farlo nel cappello del messo del luogo, anzi slegatesi le calze e riverciata su la schena la camisia, voltò il nudo culo verso questo sacro luogo; questa insolentissima et infame attione che manifestò presso al Molino, la reiterò poscia altra volta vicino alla porta del ponte".

Ma la brigaa avia pas encara finit.

Quarque jorn aprés, lo prior e lo procurator de Tetti Pesio que montavon al monastier sus la nèu venon atacats e insultats.

Un mes aprés lo procurator, calant da la certosa embè un massari e un cartonier ven blocat a las pòrtas de la Clusa: lo massari "che mostrò lo zuffo risoluto" ven laissat en patz, lo cartonier ven campat dins la pauta entè se pilha "molte bollate delli archibuggi nei fianchi".

En agost arriba finalament lo delegat del Rei que pinís lhi joves embè una multa.

Lo feudatari menaça de "abbrugiar vivo nella propria casa" lo cap de la banda si avesse arzigat molestar encara lhi certosinsi.


GRAFIA o LINGUA

italiano occitan