Lo carton

Lo carton, quer cubert da un telon e tirat dal mul, era la casa di pastors transumants. Denant, de travers, un grand cofre de questanh – lo còfi – tenia la lingerìa e lhi bagages (linçòls de tela, cubertas de lana, vestas de velut, drap). Al centre lhi avia lo “salor”, lo botalin de bòsc per salar lhi fromatges, e puèi, pèlas, tondins, mataràs. Dins lo casson darrier lhi avia sempre un pichòt espaci per lhi anhels justa naissuts. De fòra una pichòta eschala tenias las banchas per monser e lo trepè sostenh de la gròssa caudera, e nombrós “peiròls” d’aram. Mancava mai lo fen per “lo gògi”, lo mul o la mula, e de bòsc. Sot lo carton, con la “caponera” (pichòta gabia per lhi aucèls) lhi avia de contenitors d’aram coma lo “fruturèt”, o “tupìn ‘d la brossa” adobrat per lo seiràs. Un casson sot la testa del carton era dedicat a flascs e botelhas e servia decò per butar “lo pirolìn”, lo contenitor de la “persura” (per calhar). Lo tiret sal flanc del carton servia per lo minjar... quarque carton, sempre denant, avia un “pòrta paraplòva” e un pòst per “lo filar” la rete d’corda adobraa la sera per far lo parc a las bestias. Esquasi tuchi lhi pastors avion una “coriòla” o “vira-fòl” – la bici: era pendua a manchina del carton. Lo carton avia la “martinica” (fren a man) e la “chambalera”, un robust bilhon de fraisse plaçat darrier, que se laissava pendut a truchar terra per evitar que lo carton s’arvireisse si era pas ben charjat. Tuchi lhi cartons devion aver la targa, con nom e conhòm del proprietari, la residença, la portaa la tara. Lo chapèl del cap famihla viatjava sempre dedins lo carton per pas rovinar-se.