Personatges famós de Bueves
PERSONATGES FAMÓS DE LA LENGA E DE LA CULTURA
LO SENATOR BORELLI
Naissut a Bueves lo 16 d’agost del 1813 da una familha richa, es estat cap quirurgian de l’Espidal Maurician de Turin entre 1845 e 1876, quora ven nomenat per lo second bòt Deputat al Parlament.
Deven famós decò fòra Italia per siei trabalhs de medicina, e fai part de nombrosas Societats e Academias nacionalas e estrangeras: fonda doas revistas medicas que dirís per vint ans.
Entre siei trabalhs literaris, lhi “Racconti Bovesani”, “Antiche strade romane” lhi volums di Buevesans famós.
Ental 1881 es nominat Senator del Renh.
Se dona da far decò per far passar da Bueves la ferrovia Coni-Vintmilha-Niça.
Fonda a sias espesas un Observatòri meteorològic e un teatre que dona al Municipi.
Muer a Bueves lo 10 de genier del 1891 e lo país per rengraciar-lo lhi dedica un monument dins la plaça que prend son nom: Piazza Borelli, denant lo teatre qu’avia donat. Malurosament lo monument Borelli, òbra del Sartorio, lhi es pas pi.
Ven gavat al temps de la guerra abissina e lo bust en bronç mandat en fonderia per n’en far un tòc de cannon!
La colona de granit, que tenia lo bust, portava una targa embè l’escricha: “A GIO. BATTISTA BORELLI – Onore della chirurgia italiana – Deputato del Parlamento – Senatore del Regno – Dei comuni interessi ferroviari – Della Regione sotto-alpina – Strenuo propugnatore – Pensatore robusto – Auspice il Comune – Colleghi. Discepoli. Ammiratori – MDCCCLXLII”.
NINO BERRINI
Nino Berrini nais a Coni ental 1880, mas arriba a Bueves da mainaa.
Son paire, un di promotors e Premier President de la Caissa de Risparmi de Coni e amís de l’enlora President del Conselh On. Giolitti, avia fach realizar la meravihlosa villa dapè S. Carlo.
Nino Berrini passa a Bueves granda part de sa joventut da grand tornava tuchi lhi ans d’istaa.
Jà vielh e malaute, torna a viure aicì siei darriers dètz ans, e muer l’11 de settembre del 1962.
Nino Berrini es estat un grand comediògraf, coneissut decò fòra Italia.
A escrich pi de vint òbras.
Son trabalh pi coneissut es “Il Beffardo”, mas decò comedias en dialect piemontés, coma “Rondole” e “Nora Bela”.
Quora muer laissa 150 milions per crear una fondacion filantròpica: “Fondazione Berrini”, sot la direcion del Sendic de Bueves.
DONATO DUTTO O DONAT D’LAS BRINHAS
Escrivaire, dramaturg, poeta, editor e administrator public.
Firmava siei libres coma Donat de Sant Maur, mas lhi plasia far-se chamar ironicament Donat d’las Brinhas.
Nais a Sant Mauro ental 1899 e fai las escòlas elementaras a Bueves, puèi intra al seminari evescovil de Coni e ental 1917 ven reclutat coma bersalhier al 157° regiment e mandat en guerra.
Ental 1919 se diplòma e ental 1922 se laurea en Scienças Econòmicas e Comercialas a Turin.
Vai viure en Argentina fins al 1926, mostrant en escòlas privaas.
Tornat en Italia com’ença a chatar maisons e a escriure: sa premiera òbra es lo drama “Beatrice di Tenda”; venta decò ricordar “Una Strana Agenzia”.
A la fins del 1937 duerb una escòla privaa per preparar lhi joves al diplòma d’escòla media inferiora.
Ental 1939 es torna chamat da l’exercit embè lo grad de capitan e torna a Bueves per Natal del 1943, entè viu lhi dificils 18 mes d’occupacion allemanda, period que conta dins lo volum “Boves Kaput”.
Aprés la guerra fonda embè autres buevesans lo Circol recreatiu “La familha buevesana”. Muer lo 21 de junh del 1975.
DON LORENZO PEIRONE
Don Lorenzo Peirone nais au Borg lo 4 de junh del 1889: aprés èsser estat preire a Entraigas e Caralh ven nominat chapelan del santuari de S. Antòni de Bueves e es estat lo darrier.
Estudiava l’istòria del pòst butant en valor eveniments e personatges de la comunitat buevesana.
Entre sias òbras venta recordar “Storia popolare di Boves” deventaa a la seconda edicion “Storia di Boves”, “Bovesani illustri dell’ultimo settantennio – mediatori di santità”, “Il fondatore del santuario di Fontanelle” sus la figura de don Pellegrino, “Un fiore delle Prealpi” dediat a Ezio Marengo e “Dall’Ortigara a Tirana – Diario di un cappellano della 2° Alpini” testimoniança de son ministeri sul front oriental al temps de la premiera Guerra Mondiala. Muer a Bueves lo 22 d’agost del 1974 . Ental 1991 lo Conselh Comunal a l’unanimitat lhi dedica una nòva via del país.
