home » La Clusa » Istòria » Sot lhi Savòia

Sot lhi Savòia

Aprés aver liat son destin a las fortunas des libras Comunas de Coni e Monteregale (encuèi Mondovì), Clusa passa sot lo domini alpin de lhi Anjou, fins que la complicaa realtat politic-militara del Piemont ental 1344 la pòrta a sotmetre-se ai marqués de Ceva, restant sot lor dominacion feudala decò aprés l’arribaa di Savòia.

Bèla si arribon violentas invasions, carestias e pests, lo país s’engrandís plan plan.

Encara encuèi se pòlon veire lhi rests de sa istòria dins l’emplant urbanistic: lo Rocet, las doas confrairias e las nombrosas chapèlas de campanha, lo vielh palais comunal encuèi musèu embè la tor del Quatre Cents, lo palais del marqués encuèi municipi embè scenas de l’Orlando Furioso pintaa ental 1550 dal pintre de Savilhan Pietro Dolcelhi rests di dui chastels del Mirabel.

Dins lo XVII sècle lo feude finís sot Bernardino de Savòia e aprés sot lhi Solaro de Moretta, sempre sot l’aut patronat di Savòia, pagant las conseguentas de lor politica espansionistica, coma lo sac del 1744 da part de l’exercit franco-espanhòl (cfr. Botteri e Camilla).

La patz de la valada, cernua dal govern per realizar una fabrica de veires e cristals devengua fito d’importança internacionala per siei produchs rafinats, ental 1800 ven boleversaa da l’invasion napoleònica, mas rapidament un renovament tecnològic trucha tuchi lhi sectors de l’economia del pòst.

Bèla si a pas accés direct a la França e la Liguria, la comuna valorizza ben las grandas potencialitats agricolas e zootecnicas (chastanhas, bòsc, bolèts e pichòts fruchs, lach, cereals) e artisanalas, derivaas da l’esfruchament de l'energia idrica del riol Pes (ceramica, fabricas de plats, filandas, ressias, martinets, mulins).

Un di pi actius imprenditors del pòst, Giuseppe Avena, proprietari de la vedraria e de grands terrens, transforma la certosa abandonaa ent’un alberg termal famós en Europa, frequentat da grandas personalitats de la politica e de la cultura, e dins un bòsc dapè Clusa crea lo meravilhós chastel de Mombrisone en estil neoclassicoe.

La comuna deven pi pichòta per la la granda guèrra e las migracions dai pòsts pi paures de montanha, entè al temps de la resistença es presenta una banda partisana guidaa dal capitan Cosa.


GRAFIA o LINGUA

italiano occitan