home » Entraigas » Cultura

Las vestas tradiccionalas, la lana e la chauna.

Las vestas arribaas al jorn d’encuei son bèlas còtas nieras de lana o coton, qu’arribon a la cavilha e preciosas vestas de sea fachas per mariatges e per las familhas pus richas. Las vestas de tuchi lhi jorns eron pus simplas, fachas en ca’, a man e con materials naturals. Còtas, braias e mantels eron còmods mas sustot devion parar da la freid. Lo material adobrat per las vestas da trabalh era lo “drap”: robust e ben chaud, se fasia a Entraigas con lana e chauna. Las vestas se taconavon lo pus possible e puèi se recuperava l’estòfa per far cubèrtas e tendas. La color pus adobraa era lo nier, sustot per las vestas des fremas, decò per las esposa e las vestas da festa en sea, con polhentas o merlets fachs al filet. Las mainaas, sie filhs que filhas, portavon las istessas vestas. A pena naissut eron enfaissats, e portavon de pichòtas beras con merlets o bindels colorats. Vers lhi set-uech ans tacavon a portar de vestas da grands, o pus elegantas per la prima comunion.


La lana

La lana era trabalhaa en maniera simpla. Se tosonava a la fin de l’automn, venia lavaa en aiga tebla e eissuaa, puèi cardaa a man, filaa al roet e con la roca e lo fus. Après la lana era pronta per esser tissua en drap o, filaa e torsua, per esser trabalhaa as ulhas.


La chauna

Con la tela di chauna, la “rista”, se fasion de chamisas grotoluas da portar s’la pel. Decò lhi linçòls eron de chauna, coma lhi faudils e la linjaria des fremas. Grandas sacòchas o tascas de tela ajuavon aquelhi qu’anavon trabalhar en campanha a portar la polenta, la sal per las vachas, lo cotèl; lhi faudils des fremas avion l’istessa foncion e sovent eron argauchats en fauda coma una sacòcha.


GRAFIA o LINGUA

italiano occitan