Lhi Celts dins lo territòri de Coni
Las valadas maritimas an vist despuèi lo 800 a.C. lo passatge de nombrosas migracions da l’est d’Europa e dai territòris transalpins de tribùs celticas d’origina indoeuropea a la recercha de tèrras da cultivar dins la verda plana Padana qu’era cubèrta de bòscs de rores e pins (dal celtic pados, “pin”, venon lo nom de la plana, e lo vielh nom del Pò, “Padus”). Aquesti pòpols, dichs Keltoi dai Grecs e Galli dai Romans, eron un ensemp de tribùs ben diferèntas entre lor.
Aquestas popolacions arribon en Piemont, coma sus totas las Alps, sens grands conflits, perqué l’integracion embè lhi pòpols pre-existents es esquasi totala: dins lo Piemont occidental lhi Taurisci (Taurini) se sobrepauson al pòpol pre-indoeuropèu di Ligurs a l’entorn del V-IV sècle a.C.. Aquesti antics abitants des Alps son pastres, e transformon territòris d’auta montanha en verdas pasturas. Lo nom alpe ven de fach da alp, paraula pre-indeuropea que vòl dir “colina, mont”. Las popolacions celticas o liguras pòrton lengas diferèntas: quarque traça es encara presenta dins la toponomastica e las expressions linguïsticas localas d’encuèi, coma la raïtz celtica serres, encara presenta en nombrós topònims locals.
Coma escriu Plinio la plana del Pò ven popolaa dai Taurins, que prenon lor nom da Taur (mont), “lhi abitants di monts”. Aqueste nom era reservat a tuchi lhi pòpols celtics que abitavon las Alps (per exemple lhi Taurisci del Nòric). Caburrum, encuèi Cavour, era la capitale di Caburri, e lor territòri arribava fins ai pè des Alps Còcias, a l’aut cors del Pò, truchant a nòrd lhi Taurins. La plana entre las Langas e lhi pè des Alps Maritimas era popolaa dai Bagienni, una rama di Caturigi (catu = guerriers, rig = rei), plaçats entre Carrea (Carrù, fortificacion de cartons), Bagienna (encuèi Benevagienna) e Baginas (dal lor nom nacional).
Ligurs “montaneschi” (montanhards) era la denominacion qu’abaronava lhi diferènts pòpols des Alps Maritimas, benlèu confederats entre lors. De cartògrafs napoleònics an plaçat en Val Varacha lhi Galliti, nomats sus lo Trofèu de La Turbie; al fons de la valada es possible collegar lo topònim del país de Brondèl embè aquel di Brodonti. La Val Maira era popolaa dai Veamini, e lhi Vergunni o Vercomori eron plaçats en Val Grana; a sud las vals Estura, Ges e Vermenanha eron sot lo domini di Venini. L’auta valada del Tanar era sot lo contròl de lhi Epanteri, e segurament lhi Cebensi, abitants de l’actuala Ceva, eron una lor ramificacion. Lhi embochs d’aquestas valadas eron controlats dai Pedati dapè Coni e dai Curiati, abitants de l’antic territòri de Caralh; enfin benlèu dapè Buscha e Tarantasca vivion lhi Turi, e lhi Soti polerion èsser collegats al topònim Sotana, tipic del Monregalés.
