Lhi cuberts en palha
En val Vermenanha costumava far lhi cuberts en palha o canas, vist que la materia prima se pilhava da lhi escarts de la coltivacion di cereals. Avia lo vantage d’èsser legier e de necessitar ren d’una estructura tròp robusta per la reser. Las muralhas des casas eron sustot en peira a sec; autres edificis, coma lhi chabòts, eron de bòsc. L'òrdit del cubèrt era tot en bòsc: lhi tòcs pi gròs son lhi trauls principals e secondaris, lènh e cantée. Pi pichòts son lhi assets, late, ente potjava la palha. Lhi trauls eron formats da dui dormients, muraiée o rëmée, lo traul central, courme, de bòt de trauls en mes. Lhi frontespicis en mons polion mancar, e enlora lhi trauls potavo sus de ponchons, bras, de una o doas chabriaas, cavalhà. En val Vermenanha las cavalhaas eron de tipo arcaic, colegaas sal som da un encastre e tòc de bòsc, cavìa, e ai pe da un traul que fasia da chaena, mare 't cavalhà.
Lhi trauls corrents son enclodats de travers, cantée, a 60-70 cm l'una da l'autra. Sus lhi cantets, venon enclodaas perpendicularment lhi assets per potjar la palha, las latas. S’adobravon decò de correntins, canterin, pi espés e pi estrechs. Puèi venta realizar la chimousa o broundanin. La seèl un bòt se meissoirava a man con la masouira o masouirot. Lhi fais d’espigas, gèrbe, eron baronaas en bacucs. Lhi bacucs pronts per esser trebeats a maquina, dichs capale, son formats da pi estrats. Per netear lhi cormes da l’erba se fasia passar lo manèl entre lhi dents, bue, d’un restèl butat a terra.
Butats a sechar per quarque jorns, lhi bacucs eron portats a trebear. Un bòt se fasia con le cavalie sot un pòrtic fach esprés, la trebià. Lo terren venia neteat e puèi cubert de bosas e aiga, que sechant fasion una crosta dura. Pi bacucs formon una cucha, couas, de 5 kg. La preparacion des coas per un cubert sovent chama d’ans. Servon pertias, vrime, de olanhier o chastanhier; bare de chastanhier; fil de fer zincat, filfrèt. Un bòt per liar lo tot s’adobravon de cormes torsuts entre lor que donavon una còrda, alianh.
