home » Rocavion » Literatura e poesia » Ou sarpënt d'la bandìa, Germana Audisio

Ou sarpënt d'la bandìa

de Germana Audisio

Tanti tanti anh fa, coura findi i bestie parlàvën, i era ën teit chot chot tacà a ën bosc, ounda i istazìa ën pare, na mare, ën fî e na fia. Ën dì la mare manda i doue ëpchœt ënt ou bosc, për miole. Pasa n'oura, pasa doue, sëntën na vous que chama ajut. Tut subit i doue fièt sèrquën ët capî da ounda arivàvën qui brai. Vàrdën da sì, vàrdën da là, vàrdën su, vàrdën ju e tramënté véguën queicôs que bouja. L'é ën sarpënt que, paré 'ma i vec, i dì: "Juté-me, për piazî! I erou ën camin a piâ ou soul e 'stou baous l'é ribatà ju da la mountanha e m'à ënchastrà. Gavé-me ën presa da sì se nò mi mœrou". Dreot, ou pì grant, i dì: "Pouzouma nen jutà-te përquè ësnò aprés va a finî que ti ën cat e catr'œt se màngës". Ou sarpënt ës countënta nen d'la risposta e i dì: "Se ëm gavi da 'sì, jurou que vë farè pe mai pì dou mal e m'arcourdarè sëmpe dou piazî que m'eve fèt". Aloura Dreot e soua sœre, que i rëncrëzìa lasâ mœre na bestia, coun doue palouc ët sarvai dëstèrën ou roucàs. Ou sarpënt sœrt ën presa e s'ënroua ëntourn a la fiëtta. Dreot ës buta a piurâ e i arcorda la proumëssa, ma ou sarpënt i dì: "I piazî que soun pasè s'arcòrdën pì". Dreot aloura jua tut për tut: "Prima que mangës mia sœre, chamouma a queicun se sœs ënt ou just". Ou sarpënt l'é d'acordi e tuit tre s'ëncamìnën. Marcha e camina trœvën ën can, vei 'ma quèl ët San Roc. I coùntën tuta l'ëstoria e i chàmën co nën dì. Ou can rëspount: "Coura i erou joû e fort courìou tut ou dì darée aou cavial e ët nœt fazìou la gouardia. È sërvù tanti anh ou mè padroun. Ura que soun vei e soun pì bon a nhente m'à abandounà e soun për mœre ët fam. Eh, l'é propi vée que i piazî que soun pasè s'arcòrdën pì". Dreot vœl ëncô sënte queicun d'éiti. Marcha e camina trœvën n'azou que ës pasturava ëslonc aou viasœl. I coùntën tuta l'ëstoria e i chàmën co nën dì. L'azou rëspount: "Tuta la vita è sërvù ou mè padroun, grœsi sac ët farina è pourtà aou mulin, granda lënnha è pourtà daou bosc. Ura que soun vei, se vœi gavà-me la fam touca countëntà-me d'ësti buch d'èrba 'slonc ai vie. L'é propi vée que i piazî que soun pasê s'arcòrdën pì". Dreot chama për piazî aou sarpënt ët sëntì-ne ëncô un. Travèrsën ou valoun, s'ëmbàtën ën na vourp e i countën tuta l'ëstoria. La vourp i dì: "Për pouzée judicâ ben e dà-ve la mia sentensa, venta que mi vegue parei 'ma soun capitê i coze". Aloura tuti ënsèm s'ëncamìnën vers la lœva da ounda i érën partì. La vourp i dì aou sarpënt ët butà-se tourna souta aou roucàs, tuti ënsèm ou dëstèrën e chèl ës casa souta. Parei 'ma l'é tourna ben ënchastrà, la vourp i dì: "Sœs nen 'stèt ët parola. Ura ti istës ilì e veiti ëpchœt tourni ën presa a ca' e ricourdé-ve: -Venta nen dësmëntiâ qui à fèt ën piazî-". Ëncô ura tuit qui que pàsën ën que bosc dìën que sëntën na vous que chama ajut. Tuit ëscàpën dalœnh e ou sarpënt souta la pera gëmìa e pënsa aou ben que i avìën fèt e que chèl à nen presià. E ou sarpënt d'la Bandìa souta la pera gëmìa, gëmìa.

documents
Votz_De_Vermenagna_e_Ges_-_Lo_serpent_d%27la_Bandi.mp3

GRAFIA o LINGUA

italiano occitan