Estòria de la cassina

A Robilant lhi es la Cassina, na chòta borgaa ai pè d' la colina. L'es velha 'ma Betusa, ma respectaa da qui pròpi lí s'es enlevat e puei a tirat sú la soa familha. Alegres, travalhadors e cantarins son: lhi Bias Chèc, lhi Mèrma, lhi Micolin, lhi Mòri e quilh d'Anamaria. La Cassina l'era proprietat dal cont Nicolís que après a vendut per desperacion perqué se di que lhi seus afars andasien a trabucons. L'an cataa entre cinc, l'an dividua e s'la son tenua. La Cassina dal Cont l'es separaa da un valon e un pont: lo valon dal Preve que, a l'ombra di seus castanhiers, pòrta l'eva al bòsc de Pinòto Fornier. Esto valon part dal Teit Fantin, passa a En Cuerni, a La Chapera, travèrsa lo plan e puei vòida ental beal dal mulin. Al valon dal Preve lhi passa la via dal Teit Violeta, vesin a la ròca Joana, lò d' Ja Mai, la vinheta, Martinàs, Lo Pendon e la minera da l'auta part dal valon. La minera, quora foncionava, tanti ans fa, l'era dirècta da mossú Còsso, sota na dita d' Milan e quilh pòqui operais vanhaven un tòc de pan. E lhi eren: Tòni d' la Mòria, Palhòt, Titin d' la Tòca, Jaco d' Flip, Riqueto d' Coch, Jaco Canta. Lhi eren sensa sindacat, ma travalhaven puei tuit planta. De flanc a la minera lhi es lo bòsc Fos, con lhi soas sorgents da l'eva a tut la gent. A la Cassina lhi es decò un pilon con na Madonina, lí a l'ombra di gasilhas protech lhi doas vias. Esto pilon l'avia tirat sus Jaco Mòri, lo Sordèl, mas après d' tanti ans lhi muralhas andasien a rabèl. Alora lhi nevots, per tradicion e con bona volontat n'an fait un nueu tres mètres pus enlai. Aquí vesin lhi es decò doas corts onda s' fasia l'aira: ramassaven, espanteaven e suliaven la bosa, que da seca l'era meno escrosa, puei con lhi cavàlias batien lo gran, maçolat a gèrbas, per far-ne puei de pan. La tèrra d'la Cassina part da La Brondana, en cavon dal bòsc Margò, e chapa da la ferrovia, de delai dal camin, fins lassús onda aüra tenen lhi bochins. En cima d'la tèrra de Jaco Mòri lhi Baral d'la Ròca avien fait lo mulin; après an jontaa la rèssea e la gabina. Quel rodon dasia de luche eléctrica a la glesia e a quilh d'la Cassina. Avien masque na lampadina per familha, un pauc l'era per far economia e un pauc perqué mancava la potença. E lhi era pòqui mestiers: campanhin o lenhandier. Enti bòscs culhien lhi castanhas, pasturaven l'èrba e semenaven lo sèel e andasien per bolets. Ental plan seaven con lo danh, lavoraven con l'esloira, serien con la sapa, semenaven barbareat, mèlia, patatas, fasòls e decò la cauna. Plantaven lhi moriers, brinholeras e pomiers brusquets, quilh d'la lira, lhi doç-blancs e lhi martins secs. La fuelha di moriers fasia da manjar ai bigats que venien tenuts en cima di chafalcs. Quora lhi bigats da en la qüarta s' desvelhaven, l'era n'exageracion quò que manjaven.. Lhi bigats con la bava fasien lhi coquets montant sú d'la bruvera gropaa a macets. L'era na gran meravilha da véguer: lhi coquets jauns 'ma l'òr, talment ben butats e componuts que d'un pr'un valien n'escut. La cauna servia per far la tela. La semenaven de prima, d'auton la deraïsaven, la cernien, la gropaven e la butaven a naisar. Passat que tal temp, la tiraven fòra e la fasien solelhar. Arrubat d'invèrn la flacaven en cima d' na tòpa eschapaa. Après con bragons e brústias fasien la rista, lhi estopas e lhi cochas. La filaven con roca, roet, fus e fusera, a la víndola se fasia la mutera. Puei portaven a far la tela dal nòu o dal sèt, a la tessarís dal Teit Jardinèt. Tres vòtas d' l'an fasien leissia: butaven lhi linçòls ensavonats dinta d' na gròssa selha; en cima lhi eslargaven lo florièr e lo coataven de cendre cernilhaa. Aquí da cant con la caudiera fasien escaudar lo leissiàs fins a d' sera, puei rinfrescaven tut a la bealera. Vivien ensem de gròssas familhas pare, mare, nevots, nòras e filhas. Mare madòna tenia lo caçul, parsier tenia la patz, la nòra disia que d' sí, ma riçava lo nas. La chamaven armonia, mas, disoma pura, lhi era puei decò qualquas plinarias. Manjaven panada, talharins, polenta e castanhas, bevien eva fresca, vin de pomas o quel d'americana. Fasien fuec al fornèl, lo trespè sota d'la paela e lo fras pendut a la caena. Quora qualqu'unas avien la paela rota o s'era destacaa la manilha, portaven tut al bachàs. Lí lhi venia ònhi tant lo manhin dal Borg que con soflet, l'estanh e lo banquet lustrava lhi caçuls, estanhinava lhi pairòls e estopava lhi pertusets. Tenien lo brusatin pendut a la clea, fasien lhi tomins con lo lait d' la fea. Quora vendien lhi cravòts, se riservaven lo calhet. En fasent lo bur gavaven lo laitin que valia encà per far lo brosset. En cima d'esta tèrra lhi nòstri velhs an tirat sú de gròssas familhas, an enlevat tut, tant lhi garçons 'ma lhi filhas. E sicoma lhi eren tanti, ne cojaven doas per cuna, un endarrer e l'autre avanti. Di pus grands ne'n fasien na cogera ental palhon o en cima d'la fenera. Lhi pus chòts pilhaven lo lait a la puparèla, portaven la còta fins a quora capien da lor se ilh eren maschs o se ilh eren fumèla. Quora andasien a escòla, de sobrepús di pules, chapaven decò lhi peolhs, lhi culhien con na penteneta, fasien búlher lhi vestimentas e brusaven lhi fuelhas d'la palhasseta. Lhi mendias filaven la rista, qualqu'unas fasien lhi sartoras e, per parar-se la freid ai dets, Tòni d'la Mòria fasia lo calier. Jaco de Flip fasia lo menusier Dòlfo fasia lhi barcas, Nato fasia enterès, Bastian andasia a la fièra, Jacolin contava lhi barzeletas, òh, ilh eren puei tuit ocupats! Lhi garçons d'invèrn calaven la bracera e se dasien da far da la matin a la sera, ma se portava l'ocasion juaven ai cartas da la sera a de matin con bon'ànima d' Peto d' Lòta e Chelo Balabin. L'esposa portava la coefa, la vèsta niera e lo gipon a plissets. L'espós, decò chèl elegant, na vestimenta nòva, lhi escarpas de vaqueta e lo capèl a bombeta. Quora i naissia un pichòt ental vir d'uet dí lo portaven a batear, con lani peças e faissas, lo gropaven 'ma un salam, n'escúfia en tèsta, puei lo butaven dinta dal pòrta-enfants. Lhi òmes portaven lo capèl bordat, lo corpetin con la mostra al sacochin; lhi braias d' velut con lo correòt, que andasia ben a butar l'apiòt. E Mineto, me òm, andasia a travalhar a la cava dal Vernant, sú e jú en bicicleta, na mantelina per la freid, zaino a espatlas, pèl d' boc a tracòla, con dinta pan e gorgonzòla. Lhi nònas avien la pentenura con la cordonura, portaven lo basquin, con sota lo bustin, la fauda longa, la centura a martingala, lo faudilet, liagambas e cauças d' lana, lhi escarpas con lhi liacets e vaire d' garet. E quora, tranta o quaranta ans fa, velhaven encà en lhi estalas charamelaven, contaven balas; miu pairsier, Jaco Romana, ental palhon cantava lhi soas cançons. Lo pus benestant d' la Cassina l'era un bel òm con lhi cavelhs riçolinats: Donatin d'la Cassina. Chèl cantava "fòrte e virili pectore" e tenia decò la monta taurina. Quilh d'la Cassina lhi chamaven lhi bisòcs, almeno avien un tìtol. Enlora andasien sempre a pè e arrivaven sempre en temp, aüra andoma en carròça mas pus de na vòlta arrivoma tard a messa. Lhi era l'usança, lo mes de Maria, truvar-se tutas lhi seras au pilon dir un tòc d' rosari e puei cantar ensem dos-tres cançons. A carlevar se fasia mascaradas. De divertiments lhi n'era pas e puei lò que fasia plasir di que fasia decò pecat. Oma despulhit mèlia, oma portat lhi çòcas, oma manjat lo pan mufit e quant n'oma manjat! Après d'la guèrra lhi còsas an milhorat: vivoma en n'autra manera, ma despresoma puei mai la tèrra. L'es pròpi tut cambiat, alora avíem la fontana daluenh e la chabòta destacaa; aüra lhi es l'eva pena a pilhar e la chabòta dinta ca'. La chamaven Cassina dal Cont, après Cassina Sobrana e Sotana, ma que sie dessota que sie en cima lhi soma sempre nautri d'la Cassina. Soma passats lo dui mila, ma l'estòria l'es estaita combinaa e escrita dos-tres ans prima da mi, Romana Marguerita, ma lò que v'ai contat l'es la pura veritat.